L'elecció del material adequat del tanc del transformador requereix una consideració exhaustiva de l'ús previst, el disseny estructural i l'entorn operatiu. Les plaques d'acer de baix-carboni són adequades per a la majoria de les aplicacions convencionals, mentre que l'acer inoxidable és més adequat per a entorns especials amb requisits d'alta resistència a la corrosió. Els diferents materials tenen els seus propis avantatges i desavantatges en termes de resistència, resistència a la corrosió, cost i manteniment; l'elecció específica hauria de coincidir amb les condicions de funcionament reals.
1. Placa d'acer de baix-carboni: opció principal, econòmica i pràctica.
Escenaris aplicables: transformadors mitjans i petits (tancs tipus caixa-), transformadors grans (tancs tipus campana-).
Avantatges: alta resistència mecànica, tecnologia de soldadura madura, fàcil de processar i formar; menor cost, adequat per a aplicacions-a gran escala; es pot combinar amb estructures corrugades per compensar l'expansió i la contracció tèrmicas, millorant el rendiment de segellat.
2. Acer inoxidable: forta resistència a la corrosió, sense manteniment-però cost elevat.
Escenaris aplicables: Transformadors totalment segellats, entorns costaners o químics amb alta corrosivitat.
Avantatges: Conté crom i níquel, formant una pel·lícula d'òxid densa amb una excel·lent resistència a la corrosió; La vida útil pot arribar als 10-15 anys, bàsicament sense manteniment; Bon rendiment de segellat, l'evaporació de la gasolina/oli és un 15% -20% més baixa que els dipòsits de ferro.
3. Disseny d'Estructura Especial i Optimització de Materials
Dipòsit d'oli corrugat (majoritàriament placa d'acer-laminada en fred): utilitza làmines ondulades elàstiques per compensar els canvis de volum d'oli, que s'utilitzen habitualment en transformadors totalment segellats; No necessita conservador d'oli i respirador, reduint el risc de fuites.
Dipòsit d'oli de placa plegada (corrugada): la paret del dipòsit es plega directament en una estructura de canal, substituint les costelles de reforç tradicionals; Menys soldadures, menor risc de fuites i major eficiència de dissipació de calor.
